CRUÏLLES. Un microclima de comunicació veïnal al carrer

Com que per tots cantons veu camins, està sempre en una cruïlla. (Walter Benjamin)

Una cruïlla, segons els nostres diccionaris, és un lloc on s’encreuen dos o més camins. I en plural vol ser ja tota una xarxa d’encreuaments d’idees i pensaments, de vides, d’històries, de projectes. Gent que ens trobem per compartir, per fer festa, per realitzar petits o grans projectes en comú; per comunicar-nos enmig de la gran incomunicació que ens envolta...
Cada dimarts des de 2/4 de 9 de la tarda fem la tertúlia a la Placeta de Sant Francesc, entre els Carrers dels Escudellers Blancs i de N'Aglà, ben a prop dels carrer dels Escudellers. Sempre tots hi sereu benvinguts, "és veí qui s'aveïna".
I aquest blog vol ser un petit eco de la comunicació cruïllenca.

ALLCRU!!!!!

Amics cruïllencs i altres adherits a la causa,

Les musses se'ns han presentat inesperadament; sí que és veritat que feia dies que sentíem el seu espetec d'ales per sobre dels nostres caps a la tertúlia, però semblava que no venien per nosaltres...

Cruïlles té des d'ara un gènere poètic propi que ha sigut batejat des de l'Olimp amb el nom de  ALLCRU, amb petites reminiscències del haiku japonès. All, una planta amb força que cura malalties de tota mena, espanta refredats, és picant, condimenta tota mena de menjars, depura, treu el fred, carregat de vitamines des de la punta de les seves fulles... I CRU per Cruïlles i perquè si es menja cru es mantenen duplicades les seves propietats comparades amb les dels alls cuits i a nosaltres ens agraden mantenint completa la seva fortor.

Dimarts vinent a la tertúlia començarem fent un taller literari de traducció al català dels primers allscrus que hem pogut tenir a mans provinents d'un cruïllenc de nom. Són de moment dotze allscrús entorn del tema "Els pets de l'all"

Fins dimarts, doncs, i que les musses ens acompanyin a tots.

:::::::::::

EL MEU BARRI
Margarida Buyreu
El casc antic, un barri amb cases altes, carrers estrets plens de botigues:
Les Rambles, passeig flanquejat per grandíssims plataners trasplantats de la Devesa de Girona el 1859, amb els quioscs de barrets verds, farcits de diaris i revistes.
Les floristes, amb les parades en forma d'estructures de ferro colat, les galledes d'aigua plenes de clavells i roses, amb un perfum intens, agradable. T'eixamplava els pulmons quan t'hi apropaves, plenes de color, flaire d'herba fresca de la muntanya, de marialluïsa, de menta, de mimosa. Torretes plenes de flors i fulles verdes que les senyores compraven per guarnir la seva galeria o balconet...

PER CONTINUAR LLEGINT:
El_meu_barri_Buyreu.pdf