Us convidem a participar en la projecció del documental "No s'accepten propines" i al col·loqui-debat que ho acompanyarà.

Dijous, 26 de novembre
a les 8 del vespre i fins a les 10
al Bar 7, carrer de N'Aglà, 7 (al costat mateix de la Placeta de Sant Francesc)

Hi participaran vàries persones que han produït aquest documental.

*********************

*************

El carrer Carabassa novament amenaçat:
El carrer Carabassa, un dels més ben conservats i més fotografiats de Ciutat Vella, torna a estar amenaçat. La pau ha durat poc. Set anys després que tot el barri i bona part de Barcelona es mobilitzés contra un projecte d’urbanització que hauria mutilat la seva imatge del segle XVII, l’Ajuntament ha concedit una altra llicència d’obres. Aquesta permet aixecar dos pisos més en una finca que havia tingut sempre només planta baixa, al número sis. El beneficiari n’és l’arquitecte Xavier Terrisse, que hi vol emplaçar el seu despatx professional.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictaminar l’any 2006 contra la llicència que l’ajuntament havia concedit el 2001 per aixecar tres plantes a la mateixa façana del carrer. En aquella ocasió hi va haver una mobilització general dels veïns del barri i de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, que van aconseguir 3.000 signatures contràries al projecte, entre les quals hi havia les d’artistes plàstics com Frederic Amat, Cesc, Josep Guinovart, Joan Hernàndez Pijoan, Albert Ràfols Casamada i Antoni Llena, i d’arquitectes com Bernadetta Tagliabue, Oriol Bohigas i Beth Galí. El periodista Lluís Permanyer, que l’any passat va obtenir el Premi Nacional de Periodisme, va escriure que “cal defensar el conjunt de Carabassa pel seu pintoresquisme i no s’ha de construir en un enclavament insòlit a Ciutat Vella”. Aquella campanya va durar més d’un any i hi va haver actuacions setmanals al mateix carrer que van comptar amb la presència de músics com Manu Chao. La mobilització popular va aconseguir, finalment, salvar la imatge secular del carrer.
Ara l’Ajuntament ha dut les coses amb més sigil i les obres s’han iniciat sense cap informació als afectats. Els veïns van presentar una instància a l’ajuntament el 14 de juliol passat per obtenir informació sobre les obres. Aquest va replicar que “no tot el carrer Carabassa està protegit” i va prometre que facilitaria el projecte, però a data de 13 d’octubre encara no s’ha pronunciat i les obres ja fa mesos que van endavant.

**************

Molta atenció: més avall hem donat continuïtat a la tertúlia poètica a través del mateix blog. Podeu enviar poemes vostres o poemes que us hagin tocat especialment.

******************

IMATGES DE LA TERTÚLIA DEL DIA 6 D'OCTUBRE

tertulia-de-poesia-i-dansa

NOVA TERTÚLIA POÈTICA, 6 D'OCTUBRE

tertulia_poetica.jpg


+++++++++

Un poema que va repetir el Hosni:

EL SOL SE MUEVE

La planta ha crecido porqué ha creído en la tierra.
La tierra es fértil
Porque ha creído en las raíces.
Las raíces son profundas
Porque han creído en el agua.
El agua es pura
Porque ha creído en la roca.
La roca es fuerte
Porque ha creído en la montaña.
La montaña es alta
Porque ha creído en el cielo.
El cielo es bonito
Porque ha creído en las estrellas.
Las estrellas son brillantes
Porque han creído en la luna.
La luna cambia de humor
Porque ha creído en el sol.
El sol se mueve
Porque ha creído en la inmensidad.
La inmensidad es infinita
Porque no ha creído en la frontera.
La frontera es un barco
Atado
Que flota.

************
I LA TERTÚLIA CONTINUA A TRAVÉS DEL BLOG...


Al meu país la pluja no sap ploure

(Raimon) (Enviat per la Ció)

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és un desastre.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.

No anirem mai més a escola..
Fora de parlar amb els de la teua edat
res no vares aprendre a escola.
Ni el nom dels arbres del teu paisatge,
ni el nom de les flors que veies,
ni el nom dels ocells del teu món,
ni la teua pròpia llengua.

A escola et robaven la memòria,
feien mentida del present..
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit de món del treball i de l'estudi.
"Por el Imperio hacia dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em rescabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és un desastre.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.
(1983)

I Raimon cantant-la en directe:

http://www.youtube.com/watch?v=GBHtgN6IfCI&feature=related

******

La gente que me gusta

AUTOR: Mario Benedetti

Me gusta la gente que vibra, que no hay que empujarla, que no hay que decirle que haga las cosas, sino que sabe lo que hay que hacer y que lo hace. La gente que cultiva sus sueños hasta que esos sueños se apoderan de su propia realidad.

Me gusta la gente con capacidad para asumir las consecuencias de sus acciones, la gente que arriesga lo cierto por lo incierto para ir detrás de un sueño, quien se permite, huir de los consejos sensatos dejando las soluciones en manos de nuestro padre Dios.

Me gusta la gente que es justa con su gente y consigo misma, la gente que agradece el nuevo día, las cosas buenas que existen en su vida, que vive cada hora con buen ánimo dando lo mejor de si, agradecido de estar vivo, de poder regalar sonrisas, de ofrecer sus manos y ayudar generosamente sin esperar nada a cambio.

Me gusta la gente capaz de criticarme constructivamente y de frente, pero sin lastimarme ni herirme. La gente que tiene tacto.

Me gusta la gente que posee sentido de la justicia. A éstos los llamo mis amigos.

Me gusta la gente que sabe la importancia de la alegría y la predica.

La gente que mediante bromas nos enseña a concebir la vida con humor.

La gente que nunca olvida su infancia.

Me gusta la gente que con su energía contagia.

Me gusta la gente sincera y franca, capaz de oponerse con argumentos razonables a las decisiones de cualquiera.

Me gusta la gente fiel y persistente, que no desfallece cuando de alcanzar objetivos e ideas se trata.

Me gusta la gente de criterio, la que no se avergüenza en reconocer que se equivocó o que no sabe algo. La gente que, al aceptar sus errores, se esfuerza genuinamente por no volver a cometerlos. La gente que lucha contra adversidades.

Me gusta la gente que busca soluciones.

Me gusta la gente que piensa y medita internamente.

La gente que valora a sus semejantes no por un estereotipo social ni como lucen. La gente que no juzga ni deja que otros juzguen.

Me gusta la gente que tiene personalidad.

Me gusta la gente capaz de entender que el mayor error del ser humano es intentar sacarse de la cabeza aquello que no sale del corazón.

La sensibilidad, el coraje, la solidaridad, la bondad, el respeto, la tranquilidad, los valores, la alegría, la humildad, la Fe, la felicidad, el tacto, la confianza, la esperanza, el agradecimiento, la sabiduría, los sueños, la humildad, el arrepentimiento, y el amor para los demás y propio son cosas fundamentales para llamarse GENTE.

Con gente como ésa, me comprometo para lo que sea por el resto de mi vida, ya que por tenerlos junto a mi me doy por bien retribuido.

Sóc la Gèminis, de carn i ossos, passant per la Plaça Reial el dia de la meva presentació en societat.. E quin vestit més xulo?

Video-animació realitzat per Aurora Gasull