Cruilles

Punts de trobada

Encara hi ha qui recorda els nostres carrers plens de comerços, amb totes les persianes aixecades, amb una activitat intensa. Més tard, vam voler-ho simular pintant les persianes amb motius que recordessin aquella antiga vida, i els carrers van ser una mica més bonics durant un temps, fins que la pols i els grafiters de via estreta ens ho van anar tornant a l'antiga deixadesa. Ara comencem, sembla, una nova etapa: la de la "vida" turística. Al meu carrer fa temps que no ens deixen respirar les obres, a tot arreu preparen pisos i apartaments... i sembla que quasi tots per a turistes. I per la part del darrera, des del carrer del costat també ens topem amb un pis de turistes que normalment no ens deixa dormir a la nit i ens exaspera. Sembla que tenim motius molt justificats per estar ben preocupats, i ja pensem que en poc temps "de fora vingueren i de casa ens tragueren". Els caldrà cada dia més imaginació als publicistes que tenen l'encàrrec de fer-nos creure que vivim en el millor dels móns en aquesta nostra trista ciutat decadent.
Els qui quedin vius després d'aquest tifó impetuós que tot ho arrasa, segur que seran convidats per l'autoritat competent a convertir-se en parc temàtic: un exemple de lo que eren a l'antigor els VEÍNS DEL GÒTIC. I els donaran l'oportunitat de passar el platet per sobreviure.

Compartir

Responde a esto

Respuestas a esta discusión

Jo ja no visca Barcelona Gotica com b sabeu pro visca Barcelona i ca da dia fa mes pudor aquest parc temàtic...Tu creus que un dia tancaran la plaça Reial i faran una macrodiscoteca per guiris?

Responde a esto

fantastic...........Quina imaginacio tenim.............

Responde a esto

El turisme em sembla una de les principals formes d'evasió de la societat actual. Vivim una societat molt dura i a tots ens fa falta trobar moments d'evasió, i, qui més qui menys, tothom se'n va a fer de turiste de tant en tant. No comparteixo les paraules i les postures de menyspreu envers els turistes.
Però la persona i sobretot els grups que surten a fer turisme, i els mateixos rondaires que viuen aquí, fàciment es deixen anar i fan mil criaturades i molesten els veïns i a tothom qui se'ls posa a tret. Això es va fent habitual i tot els sembla bé i adequat, sense mirar les persones que els envolten. I es contagia i se'ns va fent cada cop més odiós i inaguantable.
S'imposa que l'autoritat agafi el toro per les banyes. Tot plegat va semblant una casa on els nens i jovincells malcriats han près el pèl als pares i fan a cada moment lo que els passa pels nassos. Una gran claudicació de qui té l'autoritat.
Tots plegats hem d'exigir respecte, hem de poder dormir a les nits, hem de tenir un ambient tranquil i molt menys sorollós, sense pudors de pixum...
Si algú està encarregat de vetllar per aquestes coses, ha de respondre davant de tots. Si hi ha un cos de guàrdia urbana, aquest s'ha de moure fins on calgui i de la manera més adequada, perquè és responsable. No entenem que cada nit els crits de borratxos i beneits de tota mena ens facin la vida impossible impunement i als mateixos carrers i places; tampoc que això ja faci anys que dura i que no s'hi vulgui posar remei.
Potser s'haurà de començar a pensar en exigir públicament i amb força aquestes responsabilitats.

Responde a esto

Crec que el problema es que des-de les institucions es promou un model turístic que finalment ha acabat amb la ciutat que estimem, la nostra Barcelona, el nostre barri.
Es la responsabilitat dels gestors que han donat llicencies per obrir hotels on abans vivien veïns, han concedit llicencies per suplantar bars històrics amb grans cadenes de menjar ràpid etc... Ara es el moment de aturar-ho, encara que pot ser sigui massa tard....

Ramon Gabarrós said:
El turisme em sembla una de les principals formes d'evasió de la societat actual. Vivim una societat molt dura i a tots ens fa falta trobar moments d'evasió, i, qui més qui menys, tothom se'n va a fer de turiste de tant en tant. No comparteixo les paraules i les postures de menyspreu envers els turistes.
Però la persona i sobretot els grups que surten a fer turisme, i els mateixos rondaires que viuen aquí, fàciment es deixen anar i fan mil criaturades i molesten els veïns i a tothom qui se'ls posa a tret. Això es va fent habitual i tot els sembla bé i adequat, sense mirar les persones que els envolten. I es contagia i se'ns va fent cada cop més odiós i inaguantable. S'imposa que l'autoritat agafi el toro per les banyes. Tot plegat va semblant una casa on els nens i jovincells malcriats han près el pèl als pares i fan a cada moment lo que els passa pels nassos. Una gran claudicació de qui té l'autoritat. Tots plegats hem d'exigir respecte, hem de poder dormir a les nits, hem de tenir un ambient tranquil i molt menys sorollós, sense pudors de pixum...
Si algú està encarregat de vetllar per aquestes coses, ha de respondre davant de tots. Si hi ha un cos de guàrdia urbana, aquest s'ha de moure fins on calgui i de la manera més adequada, perquè és responsable. No entenem que cada nit els crits de borratxos i beneits de tota mena ens facin la vida impossible impunement i als mateixos carrers i places; tampoc que això ja faci anys que dura i que no s'hi vulgui posar remei.
Potser s'haurà de començar a pensar en exigir públicament i amb força aquestes responsabilitats.

Responde a esto

Entenc les teves paraules i m'afegeixo a actituts obertes que no fan fora a ningú. Tenim molta feina de compartir i d'educació. Jo cada dia utilitzo més la paraula veïns, em dona força. Aquests darrers dies estava una mica cansat i em posava de molt mal humor coses que veia en el nostre carrer. Més d'un dia he dit a persones que hi passaven d'una manera destralera: soc veí d'aquest carrer!.Crec que cada dia ens hem de fer més visibles. Hi ha agressions que van més enllà de la paret, el pedrís o del so, per que arriben a persones que tenen dret a fer una vida tranquil·la en un entorn tranquil i bell com son els nostres carrers.Nosaltres som els veïns i ells hauran d'apendre a respectar i gaudir-ne d'una altra manera. Jo també vull els turistes i entenc perfectament les ganes de viatjar,però han de saber que per sort aquí encara viuen veïns. Estic feliç d'aquesta pàgina, de coneixer-vos i de compartir els nostres pensaments .

Responde a esto

Jo estic totalment d'acord amb tots vosaltres, però que es pot fer? fa un any i pico que visc en aquest barri, vaig arribar amb molt il·lusió, viure al centre, a la part més maca i amb més història de la ciutat, però com no es faci alguna cosa, tot això s'acabarà, que fem?
Avui he quedat amb la meva companya de feina per obrir el blog reivindicatiu. En quan estigui us donaré l'adreça. Potser publicant el que tothom sembla que no veu i fent que ho vegin els futurs turistes les nostres autoritats es "piquen". El nom d'aquest blog podria ser "regards from barcelona", potser d'aqui un temps els únics souvenirs de ciutat vella siguin la merda i els olors...

Responde a esto

Responde a esto

RSS

La castanyada en Soldomilare


LA CASTANYADA en Soldomilare (Pronunciar "soldomilarrè")

Autor: Arnau Vilardebò

Com serà la castanyada?:
Nosaltres en serem l’anyada,
la collita d’aquest any

El veí i la veïna
I l’amiga de la veïna
I l’amiga del veí

El veí i la veïna
I l’amic de la veïna
I l’amic del veí

El veí de la veïna
La veïna de la veïna
La veïna del veí Cor: I el veí del veí!

I amigues de les amigues
I amics de les amigues
I amics dels amics Cor : I qui passi per allí

SOL DO MI LA RE bis

I farem un poti poti.
Cadascú amb el que li roti
aquest any

I serà una gran trobada
cadascu amb la jugada
amb les cartes que ha triat

Uns hi duran les castanyes
Altres hi posaran les banyes
Per presentar un nou plat

Hi ha qui menja, juga i xerra
Hi ha qui s’estira pel terra
Hi ha qui no es queda mai quiet Cor: belluguet!

Hi ha qui balla i qui vol seure
Hi ha qui tragina el beure
Hi ha qui s’està tot mut i quiet Cor : tot mut i quiet!

SOL DO MI LA RE bis

Es comenten les jugades
Es preparen altres farres
I coses que caldrà fer

Donem-hi, doncs, una ullada
A la cosa més senyalada
Que ara cal entre tots fer

Com serà la castanyada?
Algú hi ha qui s'ho pregunta.
Ni ho sabem, ni ens cal saber.

Com serà la castanyada?
De segur la desfilada
A veure com creix després

SOL DO MI LA RE bis

A les festes de Cruïlles
Agafa’t i tira milles,
quasi tot està per fer!

Si es una festa esbojarrada,
o tranquil·la o ensopida,
entre tots l’haurem fet

Si fas teatre o marionetes
Recites o ets poeta,
Tu hi tindràs cabuda aquí

Si fas música i si cantes
O si pintes en directe
Tu hi tindràs cabuda aquí

Si saps d’algú que s’hi enganxi
que s’ho vulgui passar xanxi
També hi té cabuda aquí! Cor: cabuda aquí!

SOL DO MI LA RE bis

També farem bona festa
Torrant i menjant castanyes
I les fruites de tardor Cor: i els boniatos de rigor

Volem compartir una estona
Una estona de la bona
amb amics i coneguts Cor: sense embuts!

Compartir amb senzillesa
una estoneta amb gent diversa,
Ignorants i saberuts Cor: sense embuts!

La trobada queda oberta
A tothom que vulgui festa
Aquí no hi posem embuts Cor: sense embuts!

Pots dir-hi i portar la teva
si escoltes la seva i la meva.
Aqui parlem sense embuts Cor: sense embuts!

SOL DO MI LA RE bis

A les festes de Cruïlles
Agafa’t i tira milles,
Cadascú fa el que vol fer

Arnau Vilardebò ©2008

.....................

© 2009   Creado por Juan Antonio Zamarripa Esqueda en Ning.   Crear tu propia red social

Emblemas  |  Reportar un problema  |  Privacidad  |  Términos de servicio