Festa de la primavera

[David Aparicio]

"Veïns: una espècie en perill d'extinció. Estem destruint el seu habitat i els seus costums".
Pensava que potser podíem fer aquests canvis, perquè quedessin clars alguns conceptes. Hi ha un crit d'alerta, però cal deixar constància que també va dirigit a nosaltres mateixos.
Hi ha costums que ens són vitals, que ens fan humans. Com la necessitat de relacionar-nos, de compartir i de preocupar-nos per qui tenim aprop.
La paraula costum té dins seu una temporalitat, parla d'una freqüència, que amb el pas del temps va deixant una petjada.
Hem començat a posar en els cartells:"és veí qui s'aveïna" i queda molt més clara quina és la nostra responsabilitat. Hem de ser nosaltres qui decidim fer aquests pas. Ens acostumen a saludar, volem saber dels altres, ens ho volem passar bé junts....o posem distàncies..
Són pensaments després del festorro, estic feliç per tot el que anem fent. Sento l'emoció de la proximitat de tanta gent, alguns de casa, com el meu pare que ha de fer tot un esforç per venir-hi o l'Anton i el Julien que ha vingut des de Berlín, també els que no poden venir els dimarts però no falten a les festes. Em resten imatges d'alegria, de sorpreses, de cossos que es mouen, de passejada amb tanta gent. Crec que tots hi som, per ganes de compartir.
L'Avutarda Gèminis és magnifica! i pren sentit tot l'esforç generós que han fet l'Aviv, la Carmen i la Pachi, si amb ella podem escampar aquestes ganes de festa compartida. És un somni fet realitat. Amb la seva espectacularitat i dots de seducció, qui no es resistirà a acompanyar-la? Els infants segur que sempre hi seran!
Moltes persones van escriure la paraula veïns en l'idioma del seu país d'origen en una pancarta. Pot ser l'inici per a esbrinar quin és el significat que té per cadascuna d'elles.
Al final la visita de les autoritats. És d'agrair que es mostrin tan properes. Han afegit l'imaginari de coses que podríem fer en el futur. Llàstima que s'han perdut la festa.
Bé, sembla tot perfecte,felicitats!!!!
Som tossuts, no volem res i ho volem tot, perquè ho tenim a les nostres mans, perquè volem seguir el procés de construir-ho i no perdrem el vell i bell costum d'aveïnar-nos.

[Pit-roig]

Sí, jo comparteixo plenament lo que expressa el David i també em sento una vegada més entusiasmat després de la festa. Que en passen de coses quan no posem barreres a la llibertat i a la imaginació!
Parlem de creació i creativitat, de gratuïtat, de compartir amb tothom sense distinció de cap mena, d'aveïnar-nos amb tothom que es vulgui aveïnar amb nosaltres. I HO FEM.. I tot això fa miracles en l'ambient i dintre de cadascú dels participants.
També hem après que la festa es fa tot fent-la, que cal portar preparada alguna cosa però fonamentalment es crea entre tots en el moment de fer-se, perquè la festa la fem i la inventem entre tots els participants.
Tot això és la màgia de les nostres festes i activitats. Així les petites coses se'ns fan meravelloses Això no ho podem ni ho volem perdre per res del món.
I també vull dir que m'agrada molt que siguem molts a les activitats, però que és un tema que no em preocupa gens. Que hi participi qui vulgui però només qui vulgui, qui en tingui ganes i qui no tingui impediments per ser-hi. Que ningú no s'excusi mai per no haver-hi participat, no té cap sentit. I tant sols siguem tres o quatre ja les activitats estan obertes a grans possibilitats de tota mena.
L'Avutarda Gèminis aquesta tarda cantava amb més eufòria que mai des del seu terrat okupat de Tres Llits. La veu entusiasta dels veïns que s'aveïnen. UUUUUUUUUUUUUuuuuuuuuuuuuu......

[raquel]

Ehem...ara feia dies que no ens veiemes cares...(que bé no parlar de diners!!!!..ni de crisis per moments)...veure'ns les cares per estar junts de nou.Estar i prou aquesta és la cosa.Vaig sentir-me emocionada en tot moment pro quan va sortir l'Avutarda....quin moment de catarsis passar per les tres plaçes: reial, tripi i Sant Jaume i els carrers que les envolten....quina sensació estar a fòra aguantant la pancarta i veure tanta expectació amb fotos i rialles...(la música cridava molt a venir la gent...l'Ali estava poseït per la música i l'eufòria....i tots estavem contents....) i a dintre l'Avutarda amb l'Aviv..."fem-la voltar!!!-li deia"...jajajja quin mareig....vaig acabar la festa baldada però tenia el cor content.Potser el Gui un veí comerciant que vaig conèixer tenia raó quan em va dir que se sentia trist perquè la nit abans l'havien agradit a la botiga però que la festa de la primavera li havia fet venir una mena "d'esperança amb la humanitat".Que bé no parlar de diners iparlar d'esperança amb la humanitat...és veí qui s'aveïna!!!Visca la llibertat!!!

[Laura]

Tens tota sa raó David! i millor que tu és difícil expressar-ho! A mi me va agradar molt tot plegat i a sa meva companya de pis alemana també! Pel que fa a quantitats...érem pocs però bons, com diuen! A mi me varen trucar unes amigues que havien estat informades de sa festa, per venir a veure el què, però varen fer tard... "apalancaments de dissabte", sa pròxima festa tanmateix, les duré agafades d'una orella! Sa festa s'ho mereixia!
Jo vos he penjat un vídeo que vaig fer per sa plaça reial mentres ballàvem! Esper que vos agradi i no vos maregi gaire!
Per cert, jo estic disposada a fer aquesta sessió de cuina mallorquina per preparar coca de trampó en voler! Ja me direu coses! I per cert2, n'Avutarda va estar increïble!!

Una besada, Laura