Cruilles

Punts de trobada

nauta

no es pot aturar l'efervescència col.lectiva...

podran prohibir que ens reunim al carrer...
durant quan de temps ho podran fer?

podran il-legalitzar les relacions de veïns...
però podran aturar l'ansia de llibertat?...

podran intentar tenir-nos callats i controlats...
però qui pot aturar el mar?...

Compartir 

Añadir un comentario

¡Necesitas ser un miembro de Cruilles para añadir comentarios!

Participa en esta red social

nauta Comentario por nauta el octubre 12, 2008 a las 9:09pm
com l'ànima, com el cos, com la societat, com la terra, com el sol, com l'univers...
tot té els seus propis cicles dins d'un altre cicle... potser ara toca anestèsia col.lectiva...
però de ben segur que tornarà a ser el preludi buit i silenciós d'un estel a punt d'esclatar...

per bé que estic segur que la calma absoluta no existeix... fins i tot el buit és dinàmic... a cada segon hi ha una petita revolució a l'univers... cal escoltar-la...

la veritable revolució és dins un mateix...

'Il est dans le grand ordre qu'il y ait un petit désordre' (Leibniz)
Clara Comentario por Clara el octubre 12, 2008 a las 2:21pm
Tal i com diu Bertolt Bretch, "Llaman violento al rio impetuoso pero a las orillas que lo comprimen nadie las llama violentas"... però, sí, cal seguir sent impetuosos, per suposat!!! Ànims i ens trobem als carrers.
Claravinyó.
Pit-roig Comentario por Pit-roig el octubre 12, 2008 a las 11:54am
El mar ho podria desbordar tot, seria imparable. Però el mar viu una calma xitxa, el mar està en repòs i per això petits dics de contenció són més que suficients.
I al meu entendre, quan fa una revifalla en els seus onatges, mogut per la tramontana, normalment apunta malament les seves embranzides.
Hi ha i sempre hi ha hagut enemics que lluiten contra la llibertat dels altres, però penso que el tema fort el tenim en aquesta calma, en que la vida social s'apaga perquè s'ha apagat l'esperit de la majoria.Per mi el problema no és de les autoritats, el problema som nosaltres mateixos, que ens tanquem a casa i no valorem la vida col·lectiva, que ja ens trobem bé en les petites comoditats individuals que ens ofereix la societat de consum, que no hem experimentat la felicitat que dóna el viure comunitari, la festa compartida i organitzada des de nosaltres mateixos...
D'acord, molt d'acord: qui pot aturar el mar? Ningú, però si ell no es mou ni brama...

La castanyada en Soldomilare


LA CASTANYADA en Soldomilare (Pronunciar "soldomilarrè")

Autor: Arnau Vilardebò

Com serà la castanyada?:
Nosaltres en serem l’anyada,
la collita d’aquest any

El veí i la veïna
I l’amiga de la veïna
I l’amiga del veí

El veí i la veïna
I l’amic de la veïna
I l’amic del veí

El veí de la veïna
La veïna de la veïna
La veïna del veí Cor: I el veí del veí!

I amigues de les amigues
I amics de les amigues
I amics dels amics Cor : I qui passi per allí

SOL DO MI LA RE bis

I farem un poti poti.
Cadascú amb el que li roti
aquest any

I serà una gran trobada
cadascu amb la jugada
amb les cartes que ha triat

Uns hi duran les castanyes
Altres hi posaran les banyes
Per presentar un nou plat

Hi ha qui menja, juga i xerra
Hi ha qui s’estira pel terra
Hi ha qui no es queda mai quiet Cor: belluguet!

Hi ha qui balla i qui vol seure
Hi ha qui tragina el beure
Hi ha qui s’està tot mut i quiet Cor : tot mut i quiet!

SOL DO MI LA RE bis

Es comenten les jugades
Es preparen altres farres
I coses que caldrà fer

Donem-hi, doncs, una ullada
A la cosa més senyalada
Que ara cal entre tots fer

Com serà la castanyada?
Algú hi ha qui s'ho pregunta.
Ni ho sabem, ni ens cal saber.

Com serà la castanyada?
De segur la desfilada
A veure com creix després

SOL DO MI LA RE bis

A les festes de Cruïlles
Agafa’t i tira milles,
quasi tot està per fer!

Si es una festa esbojarrada,
o tranquil·la o ensopida,
entre tots l’haurem fet

Si fas teatre o marionetes
Recites o ets poeta,
Tu hi tindràs cabuda aquí

Si fas música i si cantes
O si pintes en directe
Tu hi tindràs cabuda aquí

Si saps d’algú que s’hi enganxi
que s’ho vulgui passar xanxi
També hi té cabuda aquí! Cor: cabuda aquí!

SOL DO MI LA RE bis

També farem bona festa
Torrant i menjant castanyes
I les fruites de tardor Cor: i els boniatos de rigor

Volem compartir una estona
Una estona de la bona
amb amics i coneguts Cor: sense embuts!

Compartir amb senzillesa
una estoneta amb gent diversa,
Ignorants i saberuts Cor: sense embuts!

La trobada queda oberta
A tothom que vulgui festa
Aquí no hi posem embuts Cor: sense embuts!

Pots dir-hi i portar la teva
si escoltes la seva i la meva.
Aqui parlem sense embuts Cor: sense embuts!

SOL DO MI LA RE bis

A les festes de Cruïlles
Agafa’t i tira milles,
Cadascú fa el que vol fer

Arnau Vilardebò ©2008

.....................

© 2009   Creado por Juan Antonio Zamarripa Esqueda en Ning.   Crear tu propia red social

Emblemas  |  Reportar un problema  |  Privacidad  |  Términos de servicio