Cruilles

Punts de trobada

Al parecer, la sociedad civil ya se levantó para no quedarse dormida en este siglo; afortunadamente hoy se levantó de buena gana, con ganas democráticas. (...)

a partir de este siglo y hasta nuevo aviso, cualquier gobierno, discurso, decisión, programa, telenovela, salida decorosa y truco publicitario tendrá que tomar en cuenta los pensamientos y los sentimientos de la sociedad civil, porque ya la gente se enteró de que puede juntarse, sobrevivivr, mandar y divertirse sobre o sin los poderes políticos o económicos, pero no viceversa.

El ascenso de la sociedad consiste en que la gente tomó la ciudad en sus manos. Pero no la tomó "tomando conciencia" como proponen los expertos concienciadores de la televisión y la psiciología, ni la tomó, tampoco, obteniendo salarios, puestos, estatus y otros satisfactores de los intereses particulares, sino que la sociedad civil tomó la ciudad de una manera precisa: la tomó por la calle. Las calles y plazas, que se habían acostumbrado a ser sitios transitorios e indiferentes, un poco turísticos, se tornaron lugares habitables, solidarios, interesantes, disputables, festivos, apasionados y razonables, mientras que las casas, las oficinas y las televisiones se volvieron más aburridas, más mentirosas en sus promesas de hospitalidad; y mientras , un graffiti rezaba: "apaga la televisión y enciende la vida".

(Del llibre de Pablo Fernández Christlieb, "El espíritu de la calle. Psicología política de la vida cotidiana", Anthropos, 2004)

Compartir 

1 comentario

Ció Comentario por Ció el junio 21, 2009 a las 1:36am
Acabo de llegir "Ensayo sobre la lucidez" de Saramago...us el recomano!!!
Envio el resum i un link a un fragment del llibre...té relació amb el que has escrit Pit-roig


Ensayo sobre la lucidez

2004 - Novela
José Saramago

Durante las elecciones municipales de una ciudad sin nombre, la mayoría de sus habitantes decide individualmente ejercer su derecho al voto de una manera inesperada. El gobierno teme que ese gesto revolucionario, capaz de socavar los cimientos de una democracia degenerada, sea producto de una conjura anarquista internacional o de grupos extremistas desconocidos. Las cloacas del poder se ponen en marcha: los culpables tienen que ser eliminados. Y si no se hallan, se inventan. Los protagonistas de esta nueva novela de Saramago, un inspector de policía y la mujer que conservó la vista en la epidemia de luz blanca de Ensayo sobre la ceguera, dan muestras de la altura moral que los ciudadanos anónimos pueden alcanzar cuando deciden ejercer la libertad. Saramago, un escritor que se ha convertido en la conciencia lúcida de una época cegada por los mecanismos del poder, lanza una llamada de alerta: «Puede suceder que un día tengamos que preguntarnos Quién ha firmado esto por mí». Ese día puede ser hoy.

http://www.escribirte.com.ar/textos/540.htm

Añadir un comentario

¡Necesitas ser un miembro de Cruilles para añadir comentarios!

Participa en esta red social

La castanyada en Soldomilare


LA CASTANYADA en Soldomilare (Pronunciar "soldomilarrè")

Autor: Arnau Vilardebò

Com serà la castanyada?:
Nosaltres en serem l’anyada,
la collita d’aquest any

El veí i la veïna
I l’amiga de la veïna
I l’amiga del veí

El veí i la veïna
I l’amic de la veïna
I l’amic del veí

El veí de la veïna
La veïna de la veïna
La veïna del veí Cor: I el veí del veí!

I amigues de les amigues
I amics de les amigues
I amics dels amics Cor : I qui passi per allí

SOL DO MI LA RE bis

I farem un poti poti.
Cadascú amb el que li roti
aquest any

I serà una gran trobada
cadascu amb la jugada
amb les cartes que ha triat

Uns hi duran les castanyes
Altres hi posaran les banyes
Per presentar un nou plat

Hi ha qui menja, juga i xerra
Hi ha qui s’estira pel terra
Hi ha qui no es queda mai quiet Cor: belluguet!

Hi ha qui balla i qui vol seure
Hi ha qui tragina el beure
Hi ha qui s’està tot mut i quiet Cor : tot mut i quiet!

SOL DO MI LA RE bis

Es comenten les jugades
Es preparen altres farres
I coses que caldrà fer

Donem-hi, doncs, una ullada
A la cosa més senyalada
Que ara cal entre tots fer

Com serà la castanyada?
Algú hi ha qui s'ho pregunta.
Ni ho sabem, ni ens cal saber.

Com serà la castanyada?
De segur la desfilada
A veure com creix després

SOL DO MI LA RE bis

A les festes de Cruïlles
Agafa’t i tira milles,
quasi tot està per fer!

Si es una festa esbojarrada,
o tranquil·la o ensopida,
entre tots l’haurem fet

Si fas teatre o marionetes
Recites o ets poeta,
Tu hi tindràs cabuda aquí

Si fas música i si cantes
O si pintes en directe
Tu hi tindràs cabuda aquí

Si saps d’algú que s’hi enganxi
que s’ho vulgui passar xanxi
També hi té cabuda aquí! Cor: cabuda aquí!

SOL DO MI LA RE bis

També farem bona festa
Torrant i menjant castanyes
I les fruites de tardor Cor: i els boniatos de rigor

Volem compartir una estona
Una estona de la bona
amb amics i coneguts Cor: sense embuts!

Compartir amb senzillesa
una estoneta amb gent diversa,
Ignorants i saberuts Cor: sense embuts!

La trobada queda oberta
A tothom que vulgui festa
Aquí no hi posem embuts Cor: sense embuts!

Pots dir-hi i portar la teva
si escoltes la seva i la meva.
Aqui parlem sense embuts Cor: sense embuts!

SOL DO MI LA RE bis

A les festes de Cruïlles
Agafa’t i tira milles,
Cadascú fa el que vol fer

Arnau Vilardebò ©2008

.....................

© 2009   Creado por Juan Antonio Zamarripa Esqueda en Ning.   Crear tu propia red social

Emblemas  |  Reportar un problema  |  Privacidad  |  Términos de servicio